Cites documentals i fonts: av. de Polinyà
"...el camí que de Sabadell anava a les hortes del Ripoll i a la palanca que el travessava. D'aquest mateix cmí vingué per un quant temps al carrer de la Creueta el nom de carrer de Polinyà." (p. 299) "Sabadell, que tantes relacions havia de mantenir amb altres pobles per raó de la seva vida econòmica, posseïa només sis camins: tres de ferradura, que eren els de Santiga, Polinyà i Sentmenat, i tres de roda que eren els de Sant Quirze, el de Junqueres que anava també a Terrassa i el de Barberà i Barcelona." (p. 312)
"Al poble de Polinyà, pel camí vell. El carrer de la Creueta començà a edificar-se per allà l'any 1820, a banda i banda de l'antic camí d'anar al veí poblet. Lògicament, havia de prendre aquest nom, però pel fet d'haver-hi una petita creu, el nostre poble va donar-li el nom que ha perdurat fins al present. Ara el camí comença al cap del Passeig de la Revolució, construït després de l'aixecament del 1868 contra Isabel II i amb els cabals provinents d'unes quantioses penyores imposades als majors contribuents de la vila. Amb fort pendent, davalla vers el riu Ripoll; a mitja baixada i a mà esquerra, es troba la font de Sant Antoni i, seguidament, les hortes i fàbriques que voregen el curs del riu, el qual es travessa per un senzill pont. El camí carreter s'enfila costa amunt i, en ésser dalt de la riba, emprèn dreturerament la direcció de Polinyà." (p. 129)